Benicarló

La segona sessió del cinefòrum organitzat pel col·lectiu dels indignats de Benicarló va tenir lloc el passat dimecres al bar “El Candil”. En aquesta ocasió, preveient que es repetís la nombrosa assistència de l’anterior projecció, es va poder gaudir del tant premiat documental Inside Job en dues pantalles: una al pis de dalt del local i l’altra a la planta baixa.

Inside Job tracta sobre la crisi financera que va començar al 2008. La metodologia duta a terme per construir aquest film ha estat la investigació i entrevistes a financers, polítics, periodistes i economistes per tal d’explicar les causes de la crisi econòmica mundial. La pel·lícula parteix del cas islandès per endinsar-nos en la complexa trama d’interessos polítics i econòmics que determinen el sistema capitalista i ens han conduït a la situació actual.

Després del visionat, va tenir lloc, com estava previst un debat obert conduït per Rafa Sartorio, en el qual es va registrar una alta participació dels assistents. Es va començar posant de manifest que seria interessant que es fes un documental semblant a Inside Job on s’entrevistés als agents econòmics del cas espanyol. Es va fer referència al moviment 15M com un col·lectiu de pressió popular amb la tasca de despertar consciències.

 El punt del central del debat va ser la referència a que l’actual crisi no és només una crisi econòmica sinó també de valors i de sostenibilitat. El moderador, va insistir en que és important separar els camps de reflexió i que és important no barrejar la moral en l’anàlisi social, polític i econòmic.

La conclusió de la xerrada va ser que el que està en dubte és el propi sistema capitalista i que la solució no està en reparar-ho. El que s’ha de fer és canviar el sistema perquè aquest ja no ens dóna respostes.

El dimecres 16 de novembre finalitzarà aquest primer cicle de cinefòrum amb el documental-comèdia The Yes Men Fix the World a les 21h al bar El Candil (Pl. Mercat Vell, 4).

El passat dimecres, més de vint persones es van reunir al bar “El Candil” per visionar la primera pel·lícula del cicle de cinefòrum que el col·lectiu d’indignats de Benicarló ha organitzat amb motiu de la campanya electoral. La finalitat d’aquesta activitat és generar un espai de participació ciutadana on es puguin debatre qüestions relacionades amb la realitat política-social i econòmica actual.

Obria aquest cicle el documental La doctrina del shock, adaptació del llibre del mateix títol de la canadenca activista Naomi Klein. Va presentar i contextualitzar el film Pere Bausà. La tesi que planteja aquest documental és la repercussió que les teories econòmiques de Milton Friedman i de l’Escola d’Economia de Chicago van obtenir en països amb models de lliure mercat. Es sosté que per imposar les polítiques neolliberals a una societat, aquesta ha d’estar commocionada per catàstrofes, crisis i/o guerres.

Després de la projecció, va tenir lloc un debat obert entre tots els assistents, es va posar de manifest que l’actual situació de crisi económica que ha comportat: un creixement de l’atur, retallades de drets socials i convulsions financeres, sembla un estat de shock adient perquè el neoliberalisme imperant debilite l’estat del benestar. Es va parlar de privatitzacions, tenint com exemple el cas de la crisi argentina de 2001, d’alternatives al consum indiscriminat, del paper que els bancs han jugat en aquesta crisi i de la responsabilitat que el individu té més enllà de votar en unes eleccions.

Els propers dimecres 9 i 16 de novembre continua aquest cicle de cinema documental amb la projecció de Inside Job i The Yes Men Fix the World a les 21h al bar El Candil (Pl. Mercat Vell, 4).

A finals d’agost, els dos partits estatals majoritaris presentaren el seu projecte per introduir en la Constitució el principi d’estabilitat pressupostària o de limitació del dèficit públic, i a concretar-lo posteriorment en una llei orgànica. Aquesta reforma constitucional es faria en menys de 15 dies i sense referèndum, aprofitant l’opció que dóna la Carta Magna per les reformes ordinàries.

Els membres de l’Assemblea del 15 M de Benicarló ens oposem a aquesta reforma tant per motius de forma com de fons. Durant molt de temps, la Constitució semblava blindada, sense possibilitat real de ser modificada, però en aquesta ocasió ho serà a corre-cuita, quasi sense discussió parlamentària i sense consulta popular. Per què tanta pressa, si no es farà efectiva fins 2020? S’ha argumentat que és per calmar els mercats de deute públic o que és una condició del Banc Central Europeu (BCE). És més important convèncer els mercats o el BCE que consultar la voluntat popular, o tenen por que es diga que no?

El dèficit públic és la diferència entre els ingressos amb els impostos i les despeses de l’estat. En una situació de recessió econòmica com l’actual, els ingressos per impostos disminueixen i augmenten les despeses per l’atur; aquest dèficit creat automàticament és el dèficit cíclic. La reforma constitucional limitarà a 0,4% la resta del dèficit, l’anomenat estructural, el que decideix el govern fent inversions per crear ocupació, per millorar la sanitat o l’educació. El dèficit es pot reduir, o bé incrementant impostos o bé facilitant els crèdits al baixar els tipus d’interès o bé venent deute públic. La primera opció no és molt triada pels polítics, la segona depèn del BCE i la tercera vindrà limitada per la reforma que es vol fer. Si s’ha de mantenir el dèficit molt baix no es podran fer polítiques de reactivació econòmica i fins i tot pot ser necessari reduir la despesa pública en temps de crisi. El projecte de reforma constitucional també contempla que el pagament del capital i interessos del deute tindrà “prioritat absoluta” sobre qualsevol altra despesa com una escola o el sou dels funcionaris.

L’estabilitat pressupostària és un dels principis del neoliberalisme econòmic que assumeix com a condicions pel creixement econòmic uns preus estables, dèficit públic nul i balança comercial exterior equilibrada. Aleshores, amb aquesta reforma es consagra en la Constitució un pensament econòmic que està discutit per molts experts com els premis Nobel Stigliz i Krugman. La Constitució defensava una economia social de mercat i amb aquesta reforma es decanta clarament pel mercat.

El  passat divendres 2 de setembre el Congrés aprovà la reforma amb els vots del PPSOE i UPN i el 7 ho ratifica el Senat, si en quinze dies no hi ha un 10%  de diputats o senadors que demanen un referèndum, la reforma constitucional serà un fet.

A aquesta democràcia, dominada pel bipartit PPSOE, li importen més els mercats que els ciutadans, cada cop està més sotmesa als poders econòmics i financers. Per una democràcia real ja, autènticament participativa diguem no a aquesta reforma constitucional.

Assemblea 15 M de Benicarló.