FollowA finals d’agost, els dos partits estatals majoritaris presentaren el seu projecte per introduir en la Constitució el principi d’estabilitat pressupostària o de limitació del dèficit públic, i a concretar-lo posteriorment en una llei orgànica. Aquesta reforma constitucional es faria en menys de 15 dies i sense referèndum, aprofitant l’opció que dóna la Carta Magna per les reformes ordinàries.
Els membres de l’Assemblea del 15 M de Benicarló ens oposem a aquesta reforma tant per motius de forma com de fons. Durant molt de temps, la Constitució semblava blindada, sense possibilitat real de ser modificada, però en aquesta ocasió ho serà a corre-cuita, quasi sense discussió parlamentària i sense consulta popular. Per què tanta pressa, si no es farà efectiva fins 2020? S’ha argumentat que és per calmar els mercats de deute públic o que és una condició del Banc Central Europeu (BCE). És més important convèncer els mercats o el BCE que consultar la voluntat popular, o tenen por que es diga que no?
El dèficit públic és la diferència entre els ingressos amb els impostos i les despeses de l’estat. En una situació de recessió econòmica com l’actual, els ingressos per impostos disminueixen i augmenten les despeses per l’atur; aquest dèficit creat automàticament és el dèficit cíclic. La reforma constitucional limitarà a 0,4% la resta del dèficit, l’anomenat estructural, el que decideix el govern fent inversions per crear ocupació, per millorar la sanitat o l’educació. El dèficit es pot reduir, o bé incrementant impostos o bé facilitant els crèdits al baixar els tipus d’interès o bé venent deute públic. La primera opció no és molt triada pels polítics, la segona depèn del BCE i la tercera vindrà limitada per la reforma que es vol fer. Si s’ha de mantenir el dèficit molt baix no es podran fer polítiques de reactivació econòmica i fins i tot pot ser necessari reduir la despesa pública en temps de crisi. El projecte de reforma constitucional també contempla que el pagament del capital i interessos del deute tindrà “prioritat absoluta” sobre qualsevol altra despesa com una escola o el sou dels funcionaris.
L’estabilitat pressupostària és un dels principis del neoliberalisme econòmic que assumeix com a condicions pel creixement econòmic uns preus estables, dèficit públic nul i balança comercial exterior equilibrada. Aleshores, amb aquesta reforma es consagra en la Constitució un pensament econòmic que està discutit per molts experts com els premis Nobel Stigliz i Krugman. La Constitució defensava una economia social de mercat i amb aquesta reforma es decanta clarament pel mercat.
El passat divendres 2 de setembre el Congrés aprovà la reforma amb els vots del PPSOE i UPN i el 7 ho ratifica el Senat, si en quinze dies no hi ha un 10% de diputats o senadors que demanen un referèndum, la reforma constitucional serà un fet.
A aquesta democràcia, dominada pel bipartit PPSOE, li importen més els mercats que els ciutadans, cada cop està més sotmesa als poders econòmics i financers. Per una democràcia real ja, autènticament participativa diguem no a aquesta reforma constitucional.
Assemblea 15 M de Benicarló.